Recreació d'una ària de la Cantata BWV 30 de J.S. Bach ambientada en un assaig del compositor de la propia cantata. La caracterització de Bach està força bé però la veu de la mezzo-soprano Magdalena Kožená, encara és millor. Fantàstica!
divendres, 30 de setembre del 2011
divendres, 23 de setembre del 2011
Miserere Mei, Deus. Un secret a veus.
L’obra que vull compartir avui a vosaltres és el Misere Mei, Deus de Gregorio Allegri, la seva creació més coneguda. Composada cap a 1638 aquesta obra és interpretada des d’aleshores de forma regular a la Capella Sixtina
a les matines de dimecres i divendres de Setmana Santa. Està escrita
per a dos cors, un de quatre veus i un altre de cinc. Un dels cors canta
una versió simple del tema original i l'altre cor, en certa distància,
canta un comentari més elaborat. És un dels millors exemples de l'estil
polifònic del Renaixement, anomenat al segle XVII stile antico o prima prattica, i denota les influències combinades de l'escola romana (Palestrina) i veneciana (Andrea i Giovanni Gabrieli, el cor doble).
Al principi, es va imposar una prohibició d'executar l'obra fora de la Capella Sixtina. Fins i tot s'amenaçava amb l'excomunió a qui la copiés. Tot i això, es veu que en corria alguna còpia.
El 1770, un marrec de 14 anys, de nom Wolfgang Amadeus Mozart, va transcriure l’obra de memòria després d’escoltar-la tan sols una vegada. En una segona audició va poder fer unes correccions menors i ja va tenir la partitura enllestida. Aquest fet és àmpliament recordat com a mostra del geni de Mozart, que fins i tot va ser fet Cavaller de l'Ordre de l'Esperó d'Or pel Papa en assabentar-se del fet. La còpia de Mozart, que reflectia les improvisacions, no ha estat conservada.
El text del Miserere Mei, Deus és del salm 51 de l’Antic Testament (podeu llegir el text aquí) i obtenir una transcripció de la partitura.
Igual que l’anterior entrada està interpretada per el cor The Sixteen conduïts per Harry Cristophers. Un cor impressionant amb una afinació i un empast excel·lents. I qui diu que no s'ha de vibrar cantant música antiga? Escolteu el do5 de la soprano! Un luxe.
Al principi, es va imposar una prohibició d'executar l'obra fora de la Capella Sixtina. Fins i tot s'amenaçava amb l'excomunió a qui la copiés. Tot i això, es veu que en corria alguna còpia.
El 1770, un marrec de 14 anys, de nom Wolfgang Amadeus Mozart, va transcriure l’obra de memòria després d’escoltar-la tan sols una vegada. En una segona audició va poder fer unes correccions menors i ja va tenir la partitura enllestida. Aquest fet és àmpliament recordat com a mostra del geni de Mozart, que fins i tot va ser fet Cavaller de l'Ordre de l'Esperó d'Or pel Papa en assabentar-se del fet. La còpia de Mozart, que reflectia les improvisacions, no ha estat conservada.
El text del Miserere Mei, Deus és del salm 51 de l’Antic Testament (podeu llegir el text aquí) i obtenir una transcripció de la partitura.
Igual que l’anterior entrada està interpretada per el cor The Sixteen conduïts per Harry Cristophers. Un cor impressionant amb una afinació i un empast excel·lents. I qui diu que no s'ha de vibrar cantant música antiga? Escolteu el do5 de la soprano! Un luxe.
diumenge, 18 de setembre del 2011
400 aniversari de Victoria
Enguany es celebra el 400 aniversari de la mort de Tomás Luís de Victoria (1548-1611), el polifonista més cèlebre del renaixement espanyol. D'ell us proposo d'escoltar O magnum mysterium, responsori de les Matines de Nadal, cantat pel cor The Sixteen, conduïts per Harry Cristophers.
Cliqueu damunt del textos de color blau per obtenir la partitura, la traducció del text en català i l'accés a una pàgina web dedicada a Victoria, amb faxímils, partitures, midis, biografia...
dijous, 15 de setembre del 2011
dissabte, 10 de setembre del 2011
Els Segadors
En motiu de la Diada Nacional de Catalunya us proposo d'escoltar el nostre Himne Nacional: ELS SEGADORS amb la versió d'Antoni Ros-Marbà. Va ser enregistrada al juliol de 2006 a l'Auditori i els intèrprets érem el Cor de Cambra del Palau de la Música i l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) sota la direcció del mestre Ros.
Antoni Ros-Marbà a l'entrevista del diari El País del 28 de juliol de 2005 diu: "Els segadors és un himne peculiar. Està escrit en tonalitat menor, cosa molt infreqüent, doncs els himnes acostumen a emprar la tonalitat major, més brillant i solemne. Crec que existeix un décalage entre el text i la música. El text és fortament reivindicatiu, mentre que la música no ho és, té un caràcter de submissió degut precisament a la tonalitat menor. Òbviament, no he tocat ni una sola nota de la melodia (d'Els segadors), això seria desvirtuar-la. En canvi, sí és legítim accelerar el metrònom i reforçar amb la percussió i el metall el "bon cop de falç!" de la tornada per proporcionar-li l'esperit brillant que Oriol Martorell li va imprimir en la Diada de 1976 a Sant Boi de Llobregat".
BONA DIADA!
VISCA CATALUNYA!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)