dissabte, 4 de desembre del 2010

Xacona de la Partita per a violí, n,2, BWV 1004, de J.S. Bach

Fa dues o tres setmanes a classe vaig posar alguns fragments de la Sonata i la Partita nº1 per a violí de J.S. Bach. Els/les alumnes primer pensaven que tocaven dos o tres violins. I sí: em sembla que tots hem caigut un moment o altre en aquest parany. Com pot ser que un instrument, en principi melòdic, pugui tocar ell sol una fuga a tres veus? Amb tres melodies diferents!
Com es pot aconseguir que un sol violí pugui tocar diferents veus alhora?
  • Bàsicament, tocant contínuament dues cordes alhora, això sí, triant quina d'elles es toca més fort i/o més llarga per donar més sensació de diferents intèrprets. 
  • També fent salts en una línia melòdica on queden molt clarament diferenciades dues i/o tres veus, i tocant de manera diferent (per exemple, greus més lligats, aguts més curts o staccatto)
  • Tocar acords i dobles cordes.
  • En acords de 4 notes, triar sobre quina de les quatre es reposa i per tant se li dóna més èmfasi.
No sóc cap entès en el violí, o sigui que he demanat ajuda a un violinista amic meu: en Jordi Montoliu. Gràcies per les teves explicacions!
Els alumnes em van demanar que pengés un vídeo de com es toca una obra com aquesta i aquí va!. Us proposo de gaudir escoltant i veient la interpretació de la Xacona corresponent al cinquè moviment de la Partita per a violí sol núm. 2, BWV 1004, de J.S. Bach. La intèrpret és la violinista russa Viktoria Mullova. Va ser nominada l'any 1995 als Grammy Award per la seva gravació de les Partites de Bach. I una dada que us agradarà: normalment toca un "Jules Falk" Stradivarius del 1723 o un violí Guadagnini. Desconec quin violí toca en aquesta ocasió. Ja em disculpareu... :-)

PART 1
PART 2